Benvolgut senyor Joan Herrera i
benvolguda senyora Dolors Camats,
us escric aquesta carta per varies
raons que us esmentaré a continuació. Sou dues persones intel·ligents que
representen un partit parlamentari en uns dels moments més importants de la
nostra història com a poble i país. Catalunya, l'any que ve, farà 300 anys que
va perdre la seva llibertat i va deixar de ser un subjecte polític amb ple dret
de decisió. Nosaltres, els independentistes, sempre hem somiat en tornar a ser, en tornar a
esdevenir un país normal, un país independent i estem a prop d'aquest moment.
Però nosaltres no som egoistes, volem que tant els que som independentistes com
els que no ho són puguin votar en una consulta, perquè votar ens fa ser
lliures, independentment del resultat que surti d'aquesta votació.
Vosaltres ara ens sortiu amb que la
consulta ha de tenir tres preguntes per incloure una imaginaria tercera via, la
via federalista. En aquí hi rau una cosa que ha de quedar clara, nosaltres
volem decidir però no podem decidir per Espanya, no podem decidir ser un Estat
federal perquè això ho ha de decidir l'Estat espanyol i ja ha deixat clar que
no ho vol ser.
Estem doncs en el moment clau, el
moment decisiu, no dubto que vosaltres ho sabeu i per això us demano
seriositat. Ens hi juguem molt, hi ha molts que tenim una gran il·lusió per
esdevenir i per això us demano que no jugueu amb els nostres sentiments. Si us
sentiu espanyols, nosaltres ho respectarem, podreu votar no i tots tan amics.
També podeu votar SÍ i us donarem la mà, com ja varem fer a la Via Catalana.
Per tant, el poble català es mereix claredat en aquests moments tan importants.
La perdiu ja s'ha marejat, l'hem de
deixar estar, que pugui viure sense voltes que no porten enlloc.
Sigueu valents i decidiu com a
partit, però si us plau recordeu el clam del poble.
Moltes gràcies,
Aniol Colillas Canal